frontiere/frontera

És un veí qui ho diu, l’olivera per aquí, fa més de 10.000 anys que és a casa seva. I aquest veí sap de què parla, amb els seus 4500 segles a l’esquena, l’anomenen « homo erectus » o més familiarment –no oblideu que és un veí, només viu a 15 km.-, « l’home de Talteüll ». Els seus descendents del neolític van viure, també, pels voltants com ho testimonien els vestigis descoberts, a Castelmaure, a la grandiosa coma de Laval, no gaire lluny, d’altra banda, de les ruïnes i del vinyar de la vil.la Imbreces, la qual es troba a l’emplaçament de l’actual poble d’Embres i sobretot del castrum que els Romans establiren per tal de protegir la frontera, l’antiga fita, de les invasions i dels contrabandistes.

Castelmaure, frontera del Sud en els temps en què s’acabava aquí el Regne de França ; el mateix signifiquen les parets esbocinades de la fortalesa d’Aguilar molt propera –promoguda, des de llavors, a « castell càtar »- i els blocs de pedra, romanalles de l’antic castell a recer del qual s’establí cap al 1070, el poble de Castelmaure. Als cims de la serra, subsisteixen també antigues torres de guaita així com les traces d’un poble jueu empès fins allà per la reconquesta. Una commovedora relíquia d’aquest xoc de cultures és la capella pre-romànica de Sant Fèlix, que encara aixeca el seu campanar-paret d’arcs mossàrabs, per damunt de les pedres tombals dels Pompadours, antics senyors de l’indret, molt abans que tots dos pobles es reunissin sota el nom d’Embres & Castelmaure .

			muntanya màgica força tel.lúrica frontera mà d’homes estàtua vivent de tots colors… baixada al celler gustos del sud lligams de la sang pràctica contacte

És un veí qui ho diu, l’olivera per aquí, fa més de 10.000 anys que és a casa seva. I aquest veí sap de què parla, amb els seus 4500 segles a l’esquena, l’anomenen « homo erectus » o més familiarment –no oblideu que és un veí, només viu a 15 km.-, « l’home de Talteüll ». Els seus descendents del neolític van viure, també, pels voltants com ho testimonien els vestigis descoberts, a Castelmaure, a la grandiosa coma de Laval, no gaire lluny, d’altra banda, de les ruïnes i del vinyar de la vil.la Imbreces, la qual es troba a l’emplaçament de l’actual poble d’Embres i sobretot del castrum que els Romans establiren per tal de protegir la frontera, l’antiga fita, de les invasions i dels contrabandistes. Castelmaure, frontera del Sud en els temps en què s’acabava aquí el Regne de França ; el mateix signifiquen les parets esbocinades de la fortalesa d’Aguilar molt propera –promoguda, des de llavors, a « castell càtar »- i els blocs de pedra, romanalles de l’antic castell a recer del qual s’establí cap al 1070, el poble de Castelmaure. Als cims de la serra, subsisteixen també antigues torres de guaita així com les traces d’un poble jueu empès fins allà per la reconquesta. Una commovedora relíquia d’aquest xoc de cultures és la capella pre-romànica de Sant Fèlix, que encara aixeca el seu campanar-paret d’arcs mossàrabs, per damunt de les pedres tombals dels Pompadours, antics senyors de l’indret, molt abans que tots dos pobles es reunissin sota el nom d’Embres & Castelmaure .