On sóc ? Aquesta era la pregunta. Al cor d’aquest tumult geològic, en els relleus de l’antediluvià caos que va presidir la formació dels Pirineus. Al cor d’aquest nus ple a vessar de força tel.lúrica que barreja alegrement les denominacions del vessant Sud del massís de les Corberes. Al cor d’aquesta zona complexa, d’aquest santuari natural, el qual, des de Calce la catalana fins a Durban la llenguadociana ja constitueix una de les regions vinícoles més cobejades del món. És d’aquest aparent desordre geològic, d’aquest sublim cafarnaüm pedològic, que prové una bona part de l’originalitat, de la riquesa i de la raresa del terrer de Castelmaure. Units pels costers, calcaris i esquists s’enllacen, conjuguen les seves virtuts i resolen, mitjançant la vinya, aquesta mena de « quadratura del cercle enològic » segons la qual la potència s’oposa forçosament a la finesa.
Però, l’energia que puja del sòl no ens ha de fer oblidar el cel, o en tot cas, aquest valuós clima mediterrani d’hiverns curts i suaus i estius calorosos i secs. Aquest clima vivificat pels vents, com el Cers i les seves borrasques septentrionals que purifiquen el raïm molt millor que tots els tractaments químics i que concentren els sucs. Aquest clima tonificat per l’alçada que garanteix, al pic de la canícula estiuenca, nits fresques, indispensables, en aquestes terres del Sud, a l’eclosió de les més fines aromes del raïm.
